El Parc Natural protegeix un ric ecosistema caracteritzat per la seva
diversitat, tant paisatgística com ecològica. El Bosc es
barreja amb conreus, cingleres i codines. Paisatge d'una gran bellesa.
MEDI FÍSIC
El Parc Natural està ubicat a la serralada prelitoral, un xic
decantat cap a la depressió central.
El material que el formen predominantment és la roca pinyolenca
(conglomerat) del Terciari (Eocè). Alternant amb capes més
de pinyolenc apareixen estrats discontinus de gresos vermells, més
abundants com més a ponent, cap a la depressió central. Per
altra banda els còdols més grossos del pinyolencs els hem
d'anar a buscar a la part de llevant i sud, on poden arribar a tenir diàmetres
superiors al metre. Tota aquesta gran massa de roques sedimentàries
es va sedimentar amb un règim de forts aiguats i per rius amb fort
pendent, en un gran delta.
El gruix de material supera els mil metres. Posteriorment els còdols
es van cohesionar i adoptar la consistència pètria acutal.
Molt més tard moviments de les masses continentals i del nivell
del mar han fet emergir els materials sediemtaris que han sofert erosió,
adoptant formes encinglerades i amb agulles i monòlits. La infiltració
de l'aigua de pluja durant milions d'anys ha provocat diferents fenòmens
càrstics: coves i avencs. Entre les coves més importants
destaquen la del Manel (la més llarga: 954 m), les coves de Mura
(180 m molt ben visitables), dels avencs cal destacar el de l'Espluga (el
més profund: 126 m), el de Castellsapera.
VEGETACIÓ
Els boscos predominants són d'alzina (litoral i de muntanya amb
boix) a les parts altes menys alterades. També hi ha alguna roureda
de roure martinenc. Els boscos d'alzina han estat explotats fins fa uns
30 anys per fer carbó vegetal. Actualment algun bosc encara es talla
per extreure'n llenya.
A les parts baixes, més humanitzades, hi sovintegen les pinedes,
fruit de l'abandonament de les vinyes. És en aquesta zona on hi
ha la major part de conreus.
A les carenes i turons hi solen haver codines (claps de roca amb sòl
molt escàs), és en aquest ambient on poden viure espècies
vegetals que escassegen a la muntanya. Cal destacar l'únic endemisme
de la muntanya: una subespècie de la Pota de Colom (Erodium cicutarium
ssp glandulosum).
Aquests ecosistemes tan diversos es veuen poblats per una gran diversitat
d'animals.
Des dels més petits invertebrats (amb diversos endemismes),
a peixos, amfibis, rèptils, ocell i mamífers.
La varietat de peixos autòctona és molt reduïda:
bagres, barbs i foixins. Han estat introduïts des d'antic carpes i
altres peixos foranis.
Entre els amfibis cal destacar: granotes, gripaus i el rar tritó
marbrat.
Més varietat hi ha entre els rèptils: des de la tortuga
de rierol a serps i escurçons, passant per sargantanes, llangardaixos
i seps de vidre.
OCELLS
Els ocells més vistosos, per la seva raresa i magestuositat, són els rapinyaires: falcons, esparvers, astors, aligots, àligues marcenca i perdiguera. Hem de celebrar que recentment han tornat a habitar la muntany els desapareguts xoriguers. Però d'ocells n'hi ha molts altres, entre els que només ens visiten a l'estiu hem de destacar les tórtores i abellerols. També hi ha força fringíl·lids associats als conreus: caderneres, passarells, pinsans. Als boscos trobem gaigs, pica-soques, tudons... Fora inacabable la gran quantitat d'espècies que resideixen temporalment o permanent a la nostra muntanya.
Per acabar mencionarem algunes espècies de mamífers: rats penats (que troben refugi a les coves i als avencs), eriçons, talpons, ratolins, conills, toixons, fosines... Farem una menció especial al porc cinglar: la seva població s'ha vist incrementada notablement els darrers anys. Aquest fet ha estat causat principalment per dos factors: abandonament de conreus (que ha fet créixer el bosc que és on viu principalment) i l'altra la hibridació amb porcs domèstics que els caçadors varen començar a realitzar a principis dels anys 60 (ha augmentat la taxa de naixements: de 3-4 raions han passat a 4-8). Cada vegada són més les veus entre pagesos i naturalistes que diuen que hi ha massa porcs per la muntanya, i que estan comprometent determinats ecosistemes fràgils de per si: les codines com a exemple.
